La història de Roma es pot dividir en tres períodes:

a) Monarquia

b) República

c) Imperi

 

a) Monarquia. Roma va estar governada per 7 reis.


El rei tenia càrrec vitalici i electe, era la màxima autoritat.


Comptava amb la ajuda d’un senat, format per 100 ancians de les famílies nobles o patricies, que assessoraven al rei quan aquest ho demanava. El seu paper més important era elegir un rei quan aquest moria.


Roma estava dividida en circumscripcions territorials anomenades cúries, i els patricis que vivien es reunien en assemblees.


Els patricis eren els nobles amb possessions de terres i obligacions militars. Eren els únics que tenien drets.


Els pebleus constituien la majoria de població, no tenien drets polítics ni obligacions militars.


Al final Roma va caure sota el domini dels etrucs, així els últims tres reis van ser etruscs.


El 509 AC va triomfar a Roma una revolució diriggida per les famílies patrícies contra els estruscs i van expulsar el setè rei. I així van proclamar la República.


b) República


Es caracteritza per una major participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. Aquesta manera d’entendre el govern la van inmortalitzar amb les sigles SPQR (Senatus populusque romanus), que va ser el símbol de la República. El Senat, les assemblees dels ciutadans (comicis) i les noves magistratures es van encarregar de l’administració de la ciutat.


Els comicis elegien els magistrats i decidien sobre les lleis més convenients, però estava limitada pel Senat.


El Senat ( format per 300 membres de càrrec vitalici), durant aquest període, va guanyar pes polític, fins a convertir-se en el màxim òrgan de representació. Els membres eren els senadors.


També governaven els magistrats, que eren funcionaris escollits a les assemblees del poble. Administraven la ciutat. El càrrec més important era el de cònsol, que representava la màxima autoritat civil i militar.


Al llarg de la República es va dur a terme una gran expansió territorial. Tot i això Roma tenia molts problemes interns:


  • Enfrontaments entre els patricis i els plebeus.
  • Gran quantitat d’esclaus que arribaven de les ciutats conquerides, que va provocar la ruïna de petis propietaris i revoltes com la d’Espàrtac.
  • Lluites polítiques entre polítics per aconseguir el poder.


c) Imperi


L’imperi consistia en l’acumulació dels poders ena mans d’una sola persona, l’emperador. Fins i tot era el cap religiós.


Les funcions de les assemblees ciutadanes i del Senat van quedar molt reduïdes.

El primer emperador va ser Octavi August l’any 27 a.C.


Al principi Roma va continuar la seva expansió. Al s. II d.C assoleix la seva màxima expansió. La època de pau i prosperitat que va viure durant aquest segle es denomina pax romana.


Al segle III d. C. Comença un període de conflictes que portaran a Roma a la decadència:


  • Van començar les invasions dels bàrbars.
  • Es va agreujar la crisi per la manca d’esclaus, com no hi vavien conquestes no hi havien esclaus i no hi havia qui treballés a les zones agrícoles. A part es necessitaven diners per pagar l’exèrcit que defensava les fronteres.
  • Escassa autoritat d’alguns emperadors davant l’exèrcit, els quals posaven i treien emperadors.

Al final S IV Teodosi va dividir l’Imperi en dos: el d’Occident (amb capital a Roma) i el d’Orient (amb capital a Constantinoble).


Els bàrbars va destronar l´últim emperador al 476. Va ser la fi de l’Imperi Romà d’Occident.