Mite d’Ossiris

 

Quan Ra encara governava el Món, va ser advertit que la seva filla Nut (Reva), deessa dels espais celestes, tenia comerç secret amb Geb (Cronos), déu de la Terra, i que si en algun moment donés a llum un nen, est governaria la humanitat, per la qual cosa Ra va maleir a Nut de manera que mai podria tenir un fill en cap dia i cap nit de l'any.


Nut va demanar consell al gran Thot (Hermes), déu de la saviesa, qui per cert estava enamorat de la deessa, de la qual també havia obtingut favors en el seu moment. Est, per mitjà de la seva saviesa, va trobar la forma d'evitar la maledicció. Thot va acudir a Jonsu, déu lunar, la lluentor del qual era llavors gairebé com el del Sol i el va desafiar a un joc de taula, en el qual Jonsu apostava la seva pròpia llum. Tots dos van jugar i la sort sempre estava de part de Thot, fins que Jonsu va ser derrotat. L'aposta consistia en 1/72 part de la lluminositat diària de la Lluna, i des de llavors Jonsu no ha tingut suficient força per brillar al llarg del mes, per això minva i es recupera.

 

Amb aquesta llum Thot va crear 5 nous dies en el calendari que fins llavors constava de 12 mesos de 30 dies cadascun i els va afegir just al final de l'any, de manera que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou. Així Nut va poder tenir als seus 5 fills, i al mateix temps es va complir la maledicció de Ra.

 

Primer va néixer Ossiris, i el seu naixement fou anunciat com el d'un déu bondadós i benefactor del poble (" El gran senyor de totes les coses ha aparegut banyat per la llum"). El segon va ser reservat per al naixement d'Horus (Apol·lo), fill de Osiris i Isis, el tercer per Seth (Tifó), qui no va néixer ni en el temps que li corresponia ni pel camí adequat, sinó esquinçant el costat de la seva mare Nut. El quart dia va néixer Isis, entre les marismes, i l'últim Neftis (Afrodita, Teleuté i Victoria).

Ossiris, el primogènit, era l'hereu del regne i representava el costat bo, la regeneració i la fertilitat de la terra, mentre que Seth representava l’aridesa, el costat fosc i les zones desèrtiques.

 

Amb el temps Ossiris es va casar amb la seva germana Isis, a qui estimava des del ventre de la seva mare. Seth es va casar amb Neftis, doncs en ser un déu només una deessa podia ser la seva esposa. Isis, la més intel·ligent dels 4 germans, va obtenir amb destresa el nom secret de Ra, el nom que li atorgava poder i grandesa i amb el temps Ossiris es va convertir en el Rei d'Egipte.

 

En aquells temps la humanitat vivia en estat salvatge, practicant el canibalisme, i va ser Ossiris qui va ensenyar al seu poble a conrear els camps, aprofitant les inundacions anuals del Nil, i com segar i recollir la collita per alimentar-se. També els va ensenyar com sembrar vinyes i obtenir vi i la forma de fabricar cervesa a partir del cultiu d'ordi. Però no només va ensenyar al poble com alimentar-se i conrear sinó que els va donar lleis amb les quals regir-se en pau, la música i l'alegria i els va instruir en el respecte als déus.

 

Quan havia acabat la seva funció Ossiris va partir a proclamar els seus ensenyaments a una altra terra, deixant a càrrec d'Egipte a Isis qui va governar sàviament en absència del seu marit. Però Seth odiava al seu germà, el seu poder i la seva popularitat, per la qual cosa mentre Ossiris es trobava en altres nacions va confabular un pla juntament amb altres 72 conspiradors i la reina de Kush (Etiòpia), Aso. En secret va obtenir les mesures exactes del cos d’Ossiris i va fabricar un cofre de fustes nobles, ricament adornat, com un Rei es mereixia i en el qual encaixava perfectament el cos del seu germà. Després del retorn d’Ossiris, Seth va decidir donar un gran banquet en honor al seu germà, i Isis, assabentada de la possible conspiració va advertir a Ossiris, que no va veure res dolent en acudir al banquet. La festa, a la qual hi havien assistit els 72 conspiradors, va ser gran; els millors menjars i begudes i els millors balls de tot el regne. La festa i els esdeveniments que es relaten a continuació es van produir durant el dia 17 del mes Athyr de l'any 28 del regnat d’Ossiris.

 

En un moment de la festa, quan ja els cors dels convidats estaven joiosos, Seth ensenyant el cofre va dir, amb veu dolça: "Donaré aquest cofre a aquell el cos del qual encaixi perfectament en ell". Els convidats van anar provant un a un si el seu cos encaixava dins del cofre, però cap ho va conseguir perquè per a uns era llarg o curt i per a altres massa ample o estret. Ossiris, meravellat per la grandesa de l'or i fustes i per les pintures que l’adornaven, apropant-se a ell va dir: "Permeteu-me provar-lo". Ossiris ho va provar i veient que encaixava va afirmar: "Encaixo i serà meu per sempre", aleshores Seth va respondre "Teu és, germà i de fet ho serà per sempre" i va tancar la tapa bruscament, clavant-lo després amb ajuda dels convidats i segellant-lo amb plom fos. El cofre va ser transportat fins al Nil on el van llançar. Hapi, el déu del Nil, el va arrossegar fins a la costa fenícia, al costat de la ciutat de Byblos, on les ones el van llançar contra un arbust de tamarisc, en el qual va quedar incrustat.

 

L'arbust va créixer i es va convertir en un grandiós arbre amb el cofre incrustat en el seu tronc. Aviat es va córrer la veu de la grandesa de l'arbust per les terres del regne i el rei Malcandre, avisat de l'extraordinària aparença de l'arbre, es va apropar al lloc ordenant talar-lo per a ell i construir un pilar que d'ara endavant subjectés el sostre del seu palau.

 

Isis, assabentada de la traïció de Seth, es va proposar trobar el cadàver del seu marit per donar-li la justa sepultura, digna d'un déu, i va partir en la seva cerca al costat del seu fill Horus, que el va amargar en una illa tement que Seth acabés amb la vida del seu fill de la mateixa forma que havia acabat amb la del seu marit.

 

Isis va passejar per tota la terra a la recerca del cos d’Ossiris, preguntant a tots els que veia, però no hi havia home ni dona que conegués el parador del cofre, i la màgia que Isis posseïa no tenia efectes en tals circumstàncies. Fins que va trobar a uns nens que jugaven en la ribera del riu, els qui la van informar de la branca del Nil per la qual havia arribat el cofre al mar. A més, Isis va descobrir melilot (una planta) a la corona que Ossiris havia deixat prop de Neftis, signe inequívoc del contacte que aquest havia mantingut amb la seva germana Neftis, a qui va confondre amb la mateixa Isis. D'aquesta unió va néixer Anubis a qui Neftis havia amagat al donar a llum per por de la possible venjança de Seth. Isis, guiada per gossos, el va trobar, el va cuidar i va alimentar i des de llavors Anubis es va fer el seu guardià i acompanyant.

 

Després Isis, sol·licitant sempre l'ajuda dels nens, va esbrinar que el cofre havia arribat fins a la localitat de Byblos, notícia que li havia estat transmesa per un vent diví. Va arribar a aquesta ciutat i es va asseure en la riba del mar. Les donzelles de la reina Astarté, esposa de Malcandre, baixaven cada dia al riu a banyar-se i Isis, a la sortida del bany, els va ensenyar com pentinar-se, trenant els seus cabells, i les va perfumar amb les fragàncies que emanaven del seu cos. Quan les donzelles van tornar a palau la seva senyora va quedar meravellada pels seus nous pentinats, fins llavors desconeguts, i per les fragàncies amb les quals havien estat ungides. Les donzelles li van relatar la seva trobada amb una dona que es trobava a la riba, una dona solitària i trista que les havia pentinat i perfumat amb les seves fragàncies. La reina va manar a buscar-la i li va proposar a Isis que servís a palau cuidant del seu petit fill, que es trobava feble i malalt, a la vora de la mort. Isis va acceptar dient: “puc fer que aquest nen sigui gran i poderós, però ho faré amb mitjans propis i ningú ha d'interferir en la meva obra”. A poc a poc el nen va anar creixent encara que Isis no va fer més que donar-li de xuclar el seu dit, en lloc del pit. Més tard Isis, que sentia gran afecte pel nen, va decidir fer-lo immortal, cremant les seves parts mortals. A la nit posava grans troncs al foc i llançava al nen a les flames; després es convertia en una oreneta i emetia grans laments entorn del pilar en el qual es trobava Ossiris. La reina va preguntar als seus servents si coneixien què feia la seva amiga perquè el nen s'hagués restablit d'aquesta forma, però ningú coneixia el secret de la deessa, per això una nit, àvida de curiositat va acudir a espiar a Isis i quan va veure que el seu fill era llançat al foc va anar a rescatar-lo, privant-lo de la immortalitat. Isis llavors va pronunciar les següents paraules:

 

“Oh mare imprudent! Per què has agafat al nen?, només uns dies més i totes les seves parts mortals haurien estat destruïdes pel foc i, com els déus, hauria estat immortal i jove per sempre”. En aquest instant Isis va adoptar la seva veritable forma i la reina va advertir que es trobava davant una deessa. Els reis van oferir a Isis els millors regals que podia imaginar, però ella només va demanar una cosa: el gran pilar de tamarisc que subjectava el palau i tot el que en ell estigués contingut. Quan l'hi van oferir Isis el va obrir, sense cap esforç, i va prendre el cofre, retornant el pilar al Rei cobert per una fina tela ungida en essències i flors. Aquest tros de fusta es va mantenir a Byblos com el pilar que una vegada va albergar el cos d'un déu, i com a tal, va ser llargament venerat.

 

Quan Isis va recollir el cofre que contenia el cos difunt del seu marit, es va estremir, deixant-se caure sobre ell i d'ella va emergir un lament tan profundament agut que el més petit dels fills del rei va quedar com mort en aquest mateix instant. Isis va carregar el cofre en un vaixell ofert pel rei i va partir cap a Egipte en companyia del major dels fills del rei. En la travessia al llarg del riu Fedros bufava un vent extremadament fort i violent. Isis, en un moment d'irritació, va dessecar el curs. Quan Isis es creia segura i sola va decidir obrir el cofre que contenia el cos del seu marit, a qui va besar. Però el príncep es trobava a prop observant-la. Isis el va descobrir i li va fer tal mirada que el fill del rei va morir en aquell moment.

 

A la seva arribada a Egipte, Isis va amagar el cofre als pantans del Delta i va acudir a Buto a la recerca d'Horus. Seth, que es trobava caçant senglars una nit, va trobar, per la llum de la Lluna, el cofre i el va reconèixer. Enfellonit per la troballa el va obrir, va prendre el cos d’Osiris i el va esbocinar en 14 trossos que va escampar al llarg del Nil perquè servís d'aliment als cocodrils. "No és possible destruir el cos d'un déu?". "Jo ho he fet - perquè jo he destruït a Ossiris"! va dir Seth rient, i el seu riure es va sentir en tots els racons de la Terra, i tots aquells els qui el van percebre van tremolar, estremint-se de terror.

 

Isis havia de començar de nou en la seva recerca, però aquesta vegada no es trobava sola, comptava amb la seva germana Neftis, esposa de Seth, amb qui estava enfrontada en la seva rivalitat amb Ossiris i amb Anubis, fill d’Ossiris i Neftis. En la seva recerca anava acompanyada i protegida per 7 escorpins, viatjant pel Nil en una barca de papir, i els cocodrils en reverència a la deessa ni van tocar els trossos d’Ossiris ni la van tocar a ella.

 

Per això en èpoques posteriors quan algú navegava pel Nil en un vaixell de papir es creia a resguard dels cocodrils, doncs es pensava que aquests encara creien que era la deessa a la recerca dels trossos del cos del seu marit.

 

A poc a poc Isis va ser recuperant cadascun dels trossos del cos, embolicant-los en cera aromatitzada, i en cada lloc on va aparèixer un tros, Isis va lliurar als sacerdots la figura, obligant-los a jurar que li donarien sepultura i venerarien, a més de consagrar-li l'animal que ells mateixos decidissin al que venerarien amb els mateixos honors en vida, quan morís i després de la seva mort. Només un tros va quedar per recuperar, el membre viril, menjat pel lepidòtric, el pagre i l’oxirinc, espècies que van quedar maleïdes a partir d'aquest moment, i mai més cap egipci tocaria o menjaria peix d'aquesta classe (aquestes espècies inspiraven terror als egipcis). Isis va reconstruir el cos i amb la seva màgia va assemblar el membre perdut, consagrant així el falus, la festa del qual celebrarien més tard els egipcis. Gràcies a Anubis el va embalsamar, convertint-se en la primera mòmia d'Egipte, i el va amagar en un lloc que només ella coneixia i que roman ocult i secret fins a dia d’avui.