ETAPES


Llegenda lloba capitolina: Hi havia un príncep troià, anomenat Enees, que va fundar una ciutat a la ribera dreta del riu Tíber anomenada Alba Longa. Aleshores Numitor va ser destronat per Amulio i per evitar que tingués descendència Rea Sílvia va abandonar un cistell al riu Tíber on es trobaven Ròmul i Rem. Els bessons van ser rescatats i amamantats per una lloba.

Quan van créixer van saber que el seu avi Numitor havia sigut destronat per Amulio, el seu tiet avi. Aleshores, ells, van ajudar a Numitor a recuperar el poder i com a recompensa, els van donar un territori situat entre els Set Turons. Ròmul va traçar un límit amb l’arada anomenat Pomperium. Ells van seguir un mètode etrusc, que consistia en qui comptès més ocells es quedava amb el poder. Ròmul va comptar dotze i Rem sis. Ròmul va dir que qui creués la línia que havia traçat a terra el mataria i Rem va creuar la línia, la qual cosa li provocà la mort per part del seu germà. Després Ròmul va fundar Roma.

 

 

Fundació de Roma: (es funda al 753 aC per Ròmul)

Etruscos se situaven al nord.

Llatins se situaven al centre: construeixen diferents poblats entorn als 7 turons (Capitoli, Palatí, Quirinal, Aventí, Esquilí, Vininal i Celio).

 

MONARQUIA (753 aC – 509 aC)


  • Roma és governada per un rei escollit pels representants de les famílies més importants de la ciutat (famílies patrícies).
  • El rei és auxiliat pel Senat (assemblea de senadors, caps de les famílies patrícies).
  • Al segle VI aC els etruscos conquereixen Roma, però els romans mai els van acceptar com a governadors. En una guerra al segle 509 aC van guanyar els romans. L’últim rei estrusc era Tarquini el Superb que fou destronat.

 

REPÚBLICA (509 aC – 27 aC)

 

  • S’estableix una nova forma de govern anomenada República.
  • Hi ha tres institucions principals:
    • Comicis: assemblees de ciutadans romans per votar les lleis i triar magistrats.
    • Magistratures: són els diferents càrrecs de govern. Eren elegits per un any (magistrats). Els més importants són els cònsols (són dos) que dirigeix el govern i l’exèrcit.
    • Senat: és la institució més important de la República. Estableix les lleis, controla la política exterior, redacta les normes als magistrats i decideixen tot els afers pel que fa a la República.
  • La República s’enfronta a dos problemes:
    • Lluites patricis/plebeus
    • Guerres púniques

 

Societat romana:


  • Patricis: minoria formada per les famílies més riques i poderoses (descendien del fundador de la ciutat). Tenien tots els drets polítics (ser magistrats o senadors)
  • Plebeus: la resta que lluiten per la igualtat de drets.

Lluites patricis /plebeus


  • Al segle V a.C els plebeus aconsegueixen un representant al Senat anomenat tribú de la pleb; que defensava els interessos dels plebeus al Senat.
  • Les diferències entre patricis i plebeus van anar desapareixent.
  • Al segle IV a.C els plebeus podien formar part de les magistratures i del Senat.

Guerres púniques:


  • Roma conquereix territoris. La conquesta del sud d’Itàlia va enfrontar els interessos entre Roma i Cartago (potència del Nord d’Àfrica).
  • Van haver tres guerres i va durar més de 100 anys (246 aC – 146 aC).
  • S’anomenen guerres púniques perquè fan referència a Punici (poble ascendent dels fenicis que tenen contacte amb els cartaginesos).
  • Hi ha un xoc d’interessos entre l’imperi cartaginès i la República de Roma a causa del desig de Roma d’ampliar territori.
  • Primera Guerra Púnica.
    • Romans interessats en l’expansió territorial a través de Sicília (sota control cartaginès).
    • Sicília tenia comerç, tela, pedres precioses, perfums.
    • Cartago domina una gran flota naval i domina el Mediterrani Occidental.
    • Roma tenia poder a Itàlia però no tenia potència naval.
  • Segona Guerra Púnica: És la més important.
    • Enfrontament del general cartaginès Anníbal i el romà Publi Corneli Escipió.
    • Anníbal va estar a punt de conquerir Roma però al final vencen els romans.
    • Roma esten el seu poder a les dues ribes del Mediterrani.
  • Tercera Guerra Púnica:
    • Roma arrassa Cartago i es converteix en l’estat més poderós del Mediterrani.


Crisi de la República


Al segle I a.C s’inicia el període de corrupció, lluites i enfrontaments interns a la República Romana.

 

Es van succeir diverses revoltes com la d’Espàrtac.

 

Fou un esclau que es va rebelar.

 

Augmenta el poder dels militars i per tal d’aturar el desordre, creen els triumvirats (aliances de tres homes que comparteixen poder durant un període de temps).

 

  • Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu. Es barallen aviat, hi ha guerres civils i es va imposar Juli Cèsar.
    • JULI CÈSAR:
      • Proclamat dictador perpetu i assumeix els màxims poders.
      • Un grup de partidaris de la República més un grup de senadors l’assassinen al 44 a.C.
  • Segon triumvirat: després de la mort de Juli Cèsar tres partidaris seus van proclamar el segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi.

Després d’un seguit de guerres, Octavi aconsegueix el control del govern i el 27 a.C el Senat li concedeix els màxims poders com a dictador de la República.

 

IMPERI (27 aC – 476 dC)

 

Octavi rep el títol d’August al 27 aC (escollit pels Déus). 

 

El primer que fa és liquidar els seus enemics, pacificar la situació i iniciar una nova forma de govern que és l’Imperi. 

 

Octavi August fou el primer emperador de Roma. 

 

Acumula tots els poders, presideix el Senat, és el cap suprem de l’exèrcit, el pontífex màxim (representant religiós més alt), dirigeix política exterior, dicta les lleis i decideix els tributs. 

 

L’Emperador disposa del càrrec de forma vitalícia i designa el seu successor.

 

El Senat existeix, però només ratifica el que diu l’Emperador (és a dir, diu que si a tot el que decideix l’emperador).

 

Durant els segles I i II dC ens trobem amb màxim esplendor i poder de Roma.

 

August, Claudi, Vespasià, Trajà i Marc Aureli viuen el període que es coneix com pax romana.

 

Es fan moltes construccions i obres públiques.

 

Hi ha un gran desenvolupament de l’economia, creix el comerç.