La fallida de l’Absolutisme

 

A finals del s. XVIII ens trobem amb una sèrie de transformacions polítiques a Holanda i Gran Bretanya on es limiten els poder de la Monarquia.

 

Durant l’Edat Mitjana a Gran Bretanya el Parlament es troba dividit en dues cambres: la dels Lords (nobles i clero) i la dels Comuns (burgesos).

 

Durant el s. XVII:

  • Governa la Dinastia dels Stuart, sense el Parlament. Al 1649 es produeix una guerra civil on Carles I (el rei) és assassinat i es proclama la República. Cromwell transforma aquesta república en una dictadura militar fins a la seva mort el 1660.
  • Quan mor Cromwell es restableix el Parlament i el rei Carles II (que ha d’acceptar al Parlament, segueix sent de la dinastia Stuart).
  • Al 1689 hi ha una segona revolució que acaba amb la dinastia Stuart, llavors el Parlament dóna la corona a Guillem d’Orange, que jura la Declaració de Drets, on es limita el poder del rei.
  • Per tant parlem d’una Monarquia Parlamentària, on el rei té el poder limitat (els poder executius i legislatius estaven limitats i la justícia era independent del rei).