EL GÒTIC 

 

El renaixement cultural de les ciutats

 

Al Romànic pràcticament ningú sabia llegir i escriure, només l’alt clergat i alguns funcionaris. A partir del s. XIII els burgesos també van començar a necessitar saber llegir i escriure i fer càlculs per als seus negocis, per tant van començar a desenvolupar-se les escoles episcopals (dependents dels bisbes) i les escoles urbanes (depenent dels governs de les ciutats).


Poc a poc es van anar formant les universitats on s’ensenyaven el trivi i el quadrivi (els sabers clàssics). Encara que també s’estudiava medicina, dret, art, poètica i teologia.


Trivi

  • Gramàtica
  • Retòrica
  • Dialèctica

Quadrivi

  • Aritmètica
  • Geometria
  • Música
  • Astronomia

Les universitats més importants ban ser les de París, Salamanca, Oxford (Anglaterra) i Bologna (Itàlia).


Les ordres mendicants


  • Noves ordres religioses diferents de les ordres rurals que es van establir a les ciutats anomenats frares, vivien als convents i es dedicaven a la predicació i a l’almoina.
  • Vivien de la caritat
  • Exemples van ser els franciscans (Francesc d’Assís) que es dedicaven a curar malalts i pobres.
  • Dominicans (Domènec de Guzman) que es dedicaven a l’estudi, la predicació i la vigilància de la fe i l’ortodòxia.

 

Arquitectura


Aquest nou estic arquitectònic va néixer a França.


L’alta burgesia es va fer construir palaus i llocs que necessitaven per a reunir-se com ajuntaments i llotges, encara que l’edifici més important va ser la catedral, que era finançada pels grans banquers i burgesos, encara que les classes populars també i van participar.

 

Característiques

  • Ús arc apuntat (s’aconsegueix que es necessiti menys gruix de paret, per tant es poden obrir grans finestrals amb vitralls de colors i fer la catedral més elevada).
  • Ús de la volta ogival o de creueria (encreuament de dos arcs apuntats).
  • Ús de contraforts i arcbotants que reparteixen el pes de les voltes i consoliden el mur. Com a decoració feien servir pinacles.
  • La façana té més alçada i sol tenir tres portes que coincideixen amb les tres naus, cada porta té un timpà i unes arquivoltes.
  • Damunt les portes hi ha les grans rosasses (vitralls de colors) i estan rematades amb els pinacles (que donen verticalitat a la catedral).
  • Damunt de la portalada hi havia galeries d’estàtues i uns elements decoratius triangulars anomenats gablets.
  • La planta continua essent de creu llatina o també pot ser de planta basilical.

 

Escultura 


El desenvolupament de la gran burgesia comporta la creació d’obres de temàtica no religiosa per embellir les cases i palaus, encara que la més important segueix essent la religiosa.


Característiques

  • Més realista que la romànica, personatges més “humans”, proporcions reals dels cossos i rostres més naturals.
  • Comencen a tenir cert moviment, els plecs del vestuari reflecteix un cert moviment dels cossos.
  • Canvia la temàtica, ja no pretén fer por als fidels amb l’amenaça de la condemna de Jesús tot poderós, sinó que la temàtica principal serà la Verge Maria, la vida de la Verge i del nen Jesús. Es canvia la por per l’amor maternal de Maria.
  • Apareixen les signatures dels autors (dels mestres de taller), es comença a reconèixer l’obra d’autor, que encara continuava essent gremial.

 

 

Pintura


L’estructura de les noves catedrals gòtiques va comportar una reducció notable de les pintures sobre mur, ja que enlloc de mur hi havia vitralls de colors.

Per tant se substitueix el mur per la pintura sobre fusta, anomenades taules o retaules.


  • Es col·locaven sobretot a les esglésies, però també a les cases dels nobles i burgesos i al ajuntaments per demostrar la seva fe religiosa.
  • Molts cops apareixia el retrat de la persona que pagava l’obra el una racó de la taula
  • Se solien col·loca darrere dels altars i podien arribar a ser molt grans i complexos
  • Els retaules que es divideixen en dos s’anomenen díptics i els que es divideixen el tres s’anomenen tríptics.
  • Es representen escenes de caràcter sagrat.
  • Cada cop són escenes més realistes, apareix el paisatge, els personatges tenen un volum més realista, els rostres són més expressius. Interès per plasmar la realitat.