La societat

La societat grega es dividia principalment en dos grups: els ciutadans i els no ciutadans, que eren la majoria.

• Els ciutadans no podien participar en la vida política, gaudien de tots els drets i tenien l’obligació de pagar impostos.
• Els no ciutadans no podien participar en la política, però es trobaven en situacions molt diverses:
• Els estrangers: eren persones lliures. Pagaven impostos i formaven part de l’exèrcit, però no podien posseir ni terres ni cases. Es dedicaven majoritàriament al comerç i a l’artesania.
• Els esclaus no eren persones lliures, sinó propietat d’una família per a la qual treballaven. Solien ser presoners de guerra o fills d’esclaus. Principalment, treballaven en l’agricultura i el servei domèstic.
• Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas no tenien cap mena de dret. No podien intervenir en política, ni votar, ni assistir a espectacles públics. Estaven sotmeses al control d’un home: al del seu pare quan eren petites, i al del marit quan es casaven. Les dones riques es dedicaven a cuidar la llar i només sortien de casa seva en ocasions especials, com ara per assistir a casaments, funerals i cerimònies religioses. Les dones de les classes populars, en canvi, treballaven com a pageses, venedores, dides o llevadores.

 

 

Les activitats econòmiques

 

Els habitants de les ciutats gregues vivien fonamentalment de l'artesania i el comerç.

Els habitants del camp es dedicaven a l'agricultura i vivien pobrament. Conreaven principalment la vinya, el blat i l'olivera amb l'ajuda d'una falç i una arada lleugera. Generalment, les explotacions agrícoles eren petites.

 

 

La vida quotidiana

 

L'alimentació

 

Els grecs s’alimentaven principalment de cereals, formatge, ous, fruites i verdures. També consumien oli d’oliva, llet de cabra i peix. La carn era un aliment escàs que es reservava per a les famílies més riques i per als dies festius.

 

Els grecs eren aficionats a celebrar banquets.

 

El vestit

 

Tant les dones com els homes portaven túniques llargues de llana i lli. A l’hivern s’abrigaven amb un mantell o xal de llana que es recollia sobre l’espatlla esquerra.

Les sabates més comunes eren les sandàlies, que tenien la sola de cuir. A l’hivern s’usaven botes de pell.

 

L’habitatge

 

Les cases gregues, d’una o dues plantes, no estaven gaire decorades ni tenien gaires mobles.

 

Les cases tenien una part que estava reservada exclusivament a les dones, el gineceu, d’on gairebé no sortien mai.

 

 

Les ciutats

 

Les ciutats solien estar situades a prop del mar, on les comunicacions eren més fàcils, perquè com que el relleu grec era molt accidentat, el transport i el comerç eren difícils per terra.

Les ciutats tenien carrers estrets, tortuosos i foscos. La vida s’organitzava principalment al voltant de dos centres: l’àgora i l’acròpoli.

• L'àgora era una plaça pública on se celebrava el mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Així es mantenien informats sobre tot el que passava a la ciutat.
• L'acròpoli era un recinte emmurallat situat en un lloc elevat de la ciutat. Com que era una zona fàcil de defensar en cas de guerra, s’hi construïen els temples i alguns dels edificis més importants i s’hi refugiava la població si un conflicte bèl·lic arribava a la ciutat.