CASTELLA

 

Al mateix temps que es creen els comtats catalans, també apareixen els regnes de Pamplona, d’Astúries i de Lleó. Es va crear el comtat de Castella per evitar l’expansió musulmana, una zona amb fronteres i castells per impedir-ne el seu pas.

 

Orígens i expansió dels regnes occidentals

 

Els nobles visigòtics que es van escapar dels musulmans es van refugiar a les muntanyes cantàbriques. Pelai va guanyar els musulmans a la batalla de Covadonga (722). Aquesta batalla és anomenada com l’inici de la Reconquesta.

 

Els successors de Pelai van formar el regne d’Astúries entre els s. VIII – IX al nord (Alfons I i Alfons II). Durant la segona meitat del s. IX, Alfons III va conquerir més territori cap al sud i va establir la capital del regne a Lleó i va canviar el nom de regne d’Astúries per Regne de Lleó.

 

A la part oriental de Lleó es va crear el comtat de Castella, que es va acabar independitzant de Lleó al 970 i finalment es va converitr en un regne i es va quedar el regne de Lleó al 1038 sota el regnat de Ferran I.

 

Aquest rei Ferran I va arribar fins a Àvila, i va aconseguir que les taifes musulmanes paguessin tributs a Castella, fa la gran ofensiva contra Al – Àndalus. El fill de Ferran I, Alfons VI va conquerir fins el riu Tajo i el nét d’Alfons VI, es va proclamar rei de Portugal (aquí neix el regne de Portugal).

 

La conquesta es va fer a base del repoblament comunal: posar persones a viure en terres que fan frontera donant-los privilegis (furs).

 

Els musulmans van demanar ajuda als almoràvits per aturar l’avenç cristià, llavors els cristians van haver de parar la seva expansió.

 

Camí de St Jaume

deures

 

Les grans conquestes del s.XIII

 

Durant el s. XII els regnes de Castella i Lleó es van anar unint i separant sistemàticament arrel de les herències dels reis. La unió definitiva del regne de Castella es produeix al 1230 amb Ferran III

 

Els musulmans van tornar a demanar ajuda, aquest cop als almohades, per aturar als cristians. Llavors es van unir els regnes de Castella, Navarra i Aragó per lluitar tots contra els musulmans que van ser derrotats a la batalla de las Navas de Tolosa al 1212.

 

A partir d’aquesta data, els diferents regnes es van apoderar de tot el territori de la Península Ibèrica (excepte el regne nassarita de Granada). Es van formar grans latifundis que van ser dominats per la noblesa, l’església i els ordres militars. Aquestes terres es van destinar sobretot a pastures.

 

Economia i societat

La Mesta, deures.

 

Institucions de govern

 

El regne de Castella era un únic estat centralitzat i amb la mateixa llei per a tothom.

  • La monarquia: tenia tots els poders. Els nobles rics van voler parar el poder dels reis. Els reis van crear:
    • Consell Reial: per assessorar-se.
    • Cúria: tribunal de justícia.
    • Cancelleria: per guardar papers de l’administració.
    • Tresoreria: per a controlar els pagaments i tributs (finances).
  • Les corts de Castella i Lleó
    • Era un òrgan amb poder consultiu, però no podia fer lleis. Al final els nobles i els clergues hi van deixar d’anar.
  • Els municipis: els consells municipals estaven oberts a tothom, però la  final van acabar sota el poder de la noblesa ramadera (i se li van canviar el nom per capítols).
    • Sorgeix la figura del corregidor: el representant del poder reial als pobles i ciutats.

 

Crisi baixmedieval

 

La crisi econòmica del segle XIV va afectar molt al regne d’Aragó, però no gaire a Castella.

 

A Castella, els nobles van voler imposar-se al rei, per a ampliar poder i domini territorial, fins que Pere I de Castella (1350 – 1369) va voler imposar el seu poder afavorint als artesans. L’alta noblesa i l’església es van enfrontar al rei i van voler fer-lo fora i posar al germanastre de Pere, Enric. Es va generar una guerra entre:

  • Pere I de Castella: amb el suport de la burgesia i la petita noblesa.
  • Enric (germanastre de Pere): amb el suport de l’alta noblesa i l’església.

 

Va guanyar Enric que va passar a ser el rei Enric II de Trastàmara al 1370. Aquest rei va haver de donar molts privilegis a l’alta noblesa i l’església, la qual cosa va suposar molts enfrontaments entre nobles. Els dos reis següents van ser Joan II (1406 – 1454) i Enric IV (1454 – 1474).

 

Es van paralitzar les conquestes i a Castella es va crear una situació de crisi política i econòmica.