L'època arcaica: les polis i la seva expansió

En l'època arcaica els grecs es van anar agrupant en polis. Les polis eren ciutats que tenien un govern, una manera de viure, unes lleis i un exèrcit propis. Per això es diu que les polis eren ciutats-estat. Atenes, Esparta, Corint i Tebes van ser algunes de les polis més importants. Totes les polis tenien en comú: la moneda , la llengua i la religió.

Inicialment, les polis estaven governades per caps locals, però a poc a poc el poder va passar a mans dels més rics, que formaven una minoria privilegiada. Els rics s'anomenaven a si mateixos aristoi, que significa «els millors», d'on prové la paraula aristocràcia. La ciutat d'Esparta va ser el millor exemple de polis governada per l'aristocràcia.

Més endavant, algunes polis van organitzar noves formes de govern, entre les quals destaca la democràcia. Els ciutadans es reunien periòdicament en assemblees per prendre decisions i escollir els càrrecs públics. A mesura que aquestes assemblees van guanyar importància, van aparèixer els consells, que preparaven els afers que calia tractar a les assemblees. Atenes és el millor exemple de polis amb govern democràtic.

L’expansió grega:

Entre els segles VIII i VI a.C els grecs van entrar en crisis a causa de l’augment de la població i de la terra poc productiva i llavors utilitzant la tècnica del cabotatge que consistia en no perdre de vista la costa , van tenir la necessitat de fundar colònies pel Mediterrani. L’expansió es va desenvolupar en dues onades diferents:

• Una cap a l’oest: Península Ibèrica , Sud de França, Sud d’Itàlia, les illes,…
• Una altra cap a l’est: costes del mar Negre

La importància de les colònies era que:

• Mantenien la cultura grega
• Estaven situats en llocs fèrtils
• Entraven en contacte amb altres pobles
• Estenien la civilització grega