Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç

Artesans

• La ciutat és el centre de producció d’objectes manufacturats per a consum propi i per als pagesos.
• Hi ha tallers
  • On el propietari s’anomena mestre artesà, que tenia eines pròpies i feia tot el procés de producció
  • Era habitatge-botiga-taller obert al carrer a la planta baixa. Tenia el símbol del producte que venia (ja que la majoria de la gent no sabia llegir)
  • Se solien agrupar per carrers que rebien el mateix nom que l’ofici (boters, argenters, tintorers,...)

Gremis

• Els mestres s’organitzaven en gremis per controlar la producció
• Tenia unes normes
  • Ningú podia fer cap treball gremial sense permís del gremi.
  • Tothom havia de treballar les mateixes hores.
  • Havien de fer servir el mateix tipus d’eines.
  • Havien d’usar el material que els venia el gremi.
  • Vigilava la qualitat del producte i el preu final.
  • Organització molt jeràrquica.
    • Base: aprenents.
      • Començaven als 7 anys.
      • El mestre li donava allotjament, l’alimentava, el vestia,...
      • No cobrava cap sou.
    • Oficials.
      • Quan dominaven l’ofici havien de passar una prova d’habilitat.
      • Cobraven un sou molt escàs.
    • Mestre
      • Si eren capaços de fer una obra mestra el gremi el podia acceptar com a mestre i podia establir un taller propi.

Rutes comercials

• Comerç marítim de llarga distància agafa importància (més que la terrestre) perquè es pot dur més càrrega.
• La primera ruta s’origina al Mediterrani, entre Europa Occidental i el Pròxim Orient. Es canvies objectes de luxe orientals (perfums, espècies i seda) per eines, teixits i armes (Europa).
• La segona ruta va de l’Atlàntic al Bàltic, comerç de Portugal, Espanya i França (exporten vi, llana i ferro) amb els Països Baixos (exporten blat)
• Es creen dos grans centres econòmics
  • Nord Itàlia (Gènova, Venècia, Florència,...)
  • Flandes (Gant)