L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

 

LA PRIMERA EXPANSIÓ: cap al 644 els exèrcits musulmans ja controlaven Egipte, Síria i Iraq i comencen amb el domini de Líbia i Irán (Pèrsia). Finalment van arribar a la vall de l’Indus (actual Pakistán).

  • Van ocupar el Nord d’Àfrica i travessen la Península Ibèrica pujant cap a França (on van ser derrotats el 732 a la batalla de Poitiers i van haver de retornar per sota dels Pirineus).
  • Pel nord van arribar a dominar Constantinoble (capital de l’Imperi Bizantí).
  • Els territoris conquerits estaven sota l’autoritat de la dinastia OMEIA, establerts a la ciutat de DAMASC (Síria) fins al 750.
  • A cada territori hi havia un governador anomenat EMIR, que era vigilat pel VISIR (persona de confiança del califa al qual se li delegaven poders).

 

CONSOLIDACIÓ DE L’ISLAM


La dinastia dels ABBASSIDES (que vivien a la ciutat de BAGDAD) van derrotar als Omeies i van fundar una nova dinastia de califes.


A partir del s. IX l’Islam es va propagar a partir de navegants i caravaners, aturant-se així l’expansió militar.

 

Els Abbasides van anar perdent el control de tot el territori conquerit pels Omeies i algunes províncies van aconseguir la independència religiosa (com per exemple Al-Àndalus). En altres llocs els emirs no obeien als califes.

Al s.XIII els MONGOLS van imposar la seva autoritat sobre part de l’imperi musulmà.

 

La conquesta de territoris es feia en nom de la religió (guerra santa o jihad), però els musulmans van permetre als pobles conquerits la pràctica de la seva pròpia religió.

 

  • Les minories protegides eren aquelles que també professaven una fe monoteista (jueus i cristians), encara que havien de pagar uns tributs al governador musulmà.